domingo, 7 de junio de 2009
Crèdits
Aquest treball ha estat possible elaborar-ho gràcies un dels guerrers de Troia que va sobreviure al setge i la destrucció de la ciutat i ens ha explicat tota la història. Fotografía del guerrer.
sábado, 6 de junio de 2009
Tècniques militars dels grecs
Carácterístiques d'els guerrers grecs des del final del període arcaic i les guerres medes contra el perses de Darius i Xerxes (segles VI-V aC) a partir de les quals s'inicia el període clàssic.
Hoplitai. La infanteria pesada que lluitava en formació de falange
Psiloi, Gimnoi, Peltastai i altres unitats d'infanteria lleugera que acompanyaven la falange
La cavalleria, molt escassa i apenes emprada en aquella època
Els grup explica les armes, les formes de lluita, les tàctiques militars i l'extracció socials dels combatents de la Grècia dels segles VI i V aC, l'època d'or de les polis gregues i de la falange d'hoplites.
Aquesta formació militar, tancada i compacta, d'on sobresortien les llances o hastes de 9 peus dels infants va dominar els camps de batalla durant segles, essent l'admiració de les castes militars europees. A partir del segle IV aC (període hel·lenístic) i, sobretot, a partir de les conquestes d'Alexandre el Magne la falange va anar evolucionant cap a una formació encara més compacta. L'escut gran de l'hoplita es va anar fent més i més petit, mentre que la llança anava fent-se més i més llarga, fins a 7 metres de longitud, fet que obligava el combatent -ara anomenat pezetaroi, a agafar-la amb les dues mans. Amb la nova "falange macedònia" i la seva fidel cavalleria pesada -els Hetairoi o companys de la noblesa macedònia, Alexandre el Gran va derrotar en poc més de 10 anys el poderós i secular imperi persa (campanyes del 334 al 323 aC).
Malgrat l'aparició d'aquest nou model de falange i del pezetaroi, l'hoplita clàssic va sobreviure el pas dels anys coexistint i complementant la falange macedònia. Gràcies a la seva rapidesa i capacitat de carregar contra l'enemic, se situaven als flancs de la falange macedònia, protegint-la o realitzant atacs i maniobres envolvents. Així, tropes com els Hypaspistai o els Pheraspidai representaven els combatents d'elit, les tropes d'assalt d'Alexandre.
La mort d'Alexandre el Gran va precipitar la divisió dels territoris conquerits entre els seus generals i l'enfrentament entre ells mateixos i entre els seus successors. El món hel·lenístic va iniciar un lent declivi. Al cap de poc més d'un segle, les falanges de Felip V de Macedònia, d'Antíoc III de Seleúcida i de Perseu de Macedònia, varen ser derrotades, respectivament, a Cinoscèfals l'any 197 aC, a Magnèsia l'any 190 aC i a Pidna l'any 168 aC per una nova formació militar que durant segles havia de ser invencible en els camps de batalla de tres continents: les legions romanes. El perquè les legions romanes varen derrotar amb tanta contundència les falanges és encara un tema de controvèrsia entre els historiadors militars. Les legions romanes, si bé en els seus inicis també combatien en formació de falange, amb els anys varen derivar cap a formacions més versàtils i maniobrables, fet que les dotava d'una gran capacitat per a efectuar càrregues i respondre a atacs pels flancs i la rereguarda. Potser d'aquesta manera varen poder acabar amb la muralla de punxes que representava la falange, inexpugnable en un atac frontal però amb una menor capacitat de maniobra i desplaçament. Pel fet de ser una massa compacta d'homes, portadors d'unes llances de fins 7 metres de longitud que els dificultava els moviments coordinats, la falange requeria de terrenys sense desnivells per combatre i tenir els flancs ben coberts per una bona força de cavalleria o d'infanteria lleugera, aspectes que varen ser descuidats en les batalles a dalt esmentades, segons opinen alguns historiadors. A més a més, un segle llarg de guerres entre els successors de l'imperi d'Alexandre el Gran els obligava a fer un ús creixent de forces mercenàries, sense la preparació o motivació de les antigues falanges. La qualitat de les tropes d'infanteria i, en especial, de la cavalleria pesada, dels regnes de Seleúcida, el Pont o de Macedònia havia, doncs, davallat. Sigui com sigui, a resultes d'aquestes batalles tant Grècia com Macedònia van entrar pocs anys després en l'òrbita del món romà.
Font: www.reconstrucciohistorica.cat
Comparativa entre la Il.liada i la pel.licula "Troia"
Seqüències que diferencien l'obra de la pel·lícula:
L'obra comença amb el somni que va tenir Hécula, reina de Troia, en el qual el príncep que anava a néixer duia una torxa que havia d'abrasar un dia l'Imperi troià.
La pel·lícula comença amb la invasió dels grecs a les terres de Tesalia.
En l'obra es diu que Menelao i Helena tenien una filla cridada Hermiona.
En la pel·lícula no apareix la nena.
En l'obra, Briseida apareix menjo la més bella de les esclaves d'Aquil·les i que Agamèmnon li arravassa.
En la pel·lícula, Briseida és una sacerdotessa del temple d'Apol·lo, que va ser raptada pels troians.
Una diferència molt important és que en l'obra Menelao no mor.
En la pel·lícula el príncep Hèctor li dóna mort, a les portes de la muralla de Troia en defensa del seu germà (Paris)
En l'obra Helena teixeix un gran tapís de batalles entre troians i grecs.
En la pel·lícula no apareix aquesta escena.
En l'obra no es fa referència que Aquil·les assalti el temple del Déu Apol·lo i li talli el cap.
En la pel·lícula, Aquil·les profana el temple.
En el llibre, queda molt clar que és el que motiva a Aquil·les a anar A Troia, el seu còlera contra Agamenon.
En la pel·lícula, Aquil·les tria anar A Troia perquè el seu nom romangui viu mil anys després de la seva mort (glòria).
En el llibre Pàtrocle apareix com el seu amic
En la pel·lícula és el seu cosí, que al quedar-se sense pares, es converteix en el protegit d'Aquil·les.
En l'obra, Agamenon i Menelao, en una fosca nit decideixen enviar un guerrer (*Diomedes) per a assabentar-se de *cuales eren els seus plans. Igualment van pensar els troians, que van enviar A Dolón, a qui la cobdícia li empenyia a fer aquella *heroicidad.
En la pel·lícula no surt aquesta escena.
En l'obra, Ulisses relata que els grecs romandrien en combat nou anys a Troia, i al dècim seria d'ells la forta ciutat.
En la pel·lícula no apareix aquesta escena.
En l'obra, Vulcà va forjar l'escut i la llança d'Aquil·les, perquè tornés a combatre.
En la pel·lícula no se li forgen noves armes a Aquil·les.
En l'obra Pàtrocle demana a Aquil·les el seu cavall i la seva armadura per a combatre amb els troians i aquest accedeix gustosament.
En la pel·lícula Aquil·les no sap que el seu cosí surt a combatre.
En l'obra no es nomena el pacte que Hèctor proposa a Aquil·les abans de lluitar “El vencedor tindrà funerals apropiats”, al com Aquil·les no accedeix.
En la pel·lícula aquesta escena si apareix
En l'obra no apareix quan Hèctor ensenya a la seva esposa una sortida de Troia en cas de necessitat.
En la pel·lícula si apareix aquesta escena.
En l'obra no se sap d'on procedeix la idea dels *troyanos d'entrar en l'interior d'un cavall.
En la pel·lícula a Ulisses li assalta la idea, veient a un guerrer tallar un cavall de pedra per al seu fill.
En l'obra no es relata el plor d'Aquil·les sobre el cadàver del príncep Hèctor i la marxa, tot seguit, de Briseida amb el seu oncle.
En la pel·lícula Aquil·les plora i li diu: -“Aviat ens veurem, amic” i a *Briseida en el comiat li diu:- “M'has donat pau en una vida de guerra”.
En l'obra Menelao va recuperar a Helena i l'hi va dur de nou al seu país, on van viure feliços.
En la pel·lícula Helena fuig pel passadís secret cap a altres terres en companyia de la seva família troiana.
Converses que apareix en la pel·lícula i no en el llibre
El rei *troyano Príam i Paris; on el seu pare la mostra comprensió i suport.
Paris i Helena; en el qual Paris parla de la seva retirada per covardia i Helena guareix les seves ferides.
Aquil·les i el seu cosí; Aquil·les diu a Pàtrocle que no ha de combatre.
Personatges que apareixen en el llibre i no en la pel·lícula.
Hécula - mare del príncep Hèctor i Paris.
Barallo - pare d'Aquil·les.
Gries - gran sacerdot del temple d'Apol·lo.
Hermiona - filla d'Helena i Melenao
Dolón - guerrer troià.
Pándano - arquer troià.
Filocletes - arquer,
Ayax de Salamita - Ee suïcida.
Tersites - guerrer troià.
Déus que apareixen en el llibre i no en la pel·lícula.
Minerva - Protectora de les arts i les ciències.
Juno - Emmanilla de Júpiter. En el seu honor se celebra la festa de la *matronalia.
Posidó - Déu del mar, fill del tità Cronos i la titanide Reva, i germà de Zeus.
Hefest - Déu del foc i de la metal·lúrgi, fill del Déu Zeus i la Deessa Hera.
Afrodita - Triada per *Paris menjo la més bella.
Artemisa - Filla del Déu Zeus i germana bessona del Déu Apol·lo.
Comentari dels Déus:
En el llibre els déus es barregen entre els guerrers, la deessa Minerva al costat dels grecs, Venus al costat dels *troyanos.
Contínuament es fa referència a ells protegint a reis i prínceps i dirigint la sort d'ambdós exèrcits i pobles.
En la pel·lícula la lleialtat als déus és palès, però no transmet a l'espectador que contínuament intervinguin i que es barregin amb els combatents en el camp de batalla.
Comentari a aquestes diferències entre obra i pel·lícula
Les diferències que apareixen entre obra i pel·lícula estan justificades per diverses raons:
La Il.liada, a pesar d'haver estat ja establerta en un text permanent, es troba, paradoxalment, en un estat de flux continu, pel que cap de les seves lectures són iguals. Això justifica que sigui difícil dur al cinema amb total exactitud l'ocorregut a Troia.
No és el mateix escriure una història de batalles (Troia - Grècia), Amores (*Paris - Helena), Gloria (Aquil·les), Cobdícia (*Agamenon) en cants que no han d'estar perfectament unificats, que dur-lo al cinema on és imprescindible la *secuencialidad d'escenes que donin a l'espectador la idea d'història, amb total sentit de principi a fi.
En el cinema, les escenes commovedores (comiat d'Hèctor i Andrómana, el plor de Príam) ajuden de forma mes directa que l'obra, a comprendre la part humana dels personatges. Això és lògic, les imatges impacten més que la lectura.
La Guerra de Troia al cinema
El 14 de maig de 2004 va estrenar-se als cinemes de Catalunya 'Troia', un film que va batre rècords de taquilla i que se centra en un dels episodis més èpics i llegendaris de tots els temps, amb història d'amor inclosa: la guerra de Troia.
Per si això fos poc, la macroproducció, dirigida per l'alemany Wolfgang Petersen, recolza en un elenc d'actors de prestigi reconegut o molt en voga: Brad Pitt, en el paper de l'heroi grec Aquil·les; Orlando Bloom, en el de Paris, príncep troià; Diane Kruger hi dóna vida a Helena; Peter O'Toole, hi fa de rei Príam...
De tots aquests personatges i de l'argument del film, en dóna compte la web oficial, que, endemés, permet de visualitzar-ne el tràiler, de més de dos minuts de durada.
En el rodatge de 'Troia', no s'hi van estalviar pas mitjans. Rodat a la Gran Bretanya, Mèxic, Malta, el Marroc i als Estats Units durant mig any, el film ha costat dos-cents milions de dòlars, i a més de les estrelles del setè art, ha necessitat milers de figurants, que donen més versemblança a la història.
La història
Dèiem que el film es basa en la guerra de Troia, esdevinguda devers el segles XII-XIII aC, que ha inspirat una colla de llegendes. Segons aquestes llegendes, l'origen de la guerra s'ha de cercar en el rapte d'Helena pel fill del rei de Troia, Paris. Sobre si va tractar-se realment d'un rapte o de la fugida d'una parella d'enamorats, se n'ha parlat molt. En tot cas, com que Helena era l'esposa de Menelau, rei de la ciutat grega d'Esparta, va formar-se una coalició grega per combatre Troia, amb què es va obrir un conflicte bèl·lic que havia de durar deu anys.
El Cavall de Troia: l'astúcia grega
Després d'un decenni de guerra, Troia semblava inexpugnable, i el setge grec, abocat al fracàs, fins que els atacants van ordir un pla per poder penetrar a la ciutat. Simulant la retirada, van lliurar als enemics un cavall de fusta d'enormes proporcions, que els troians van acceptar pensant-se que era una ofrena religiosa. Però, a dintre el cavall, s'hi amagaven les tropes gregues, comandades per Ulisses, el més astut de tots els hel·lens. Una vegada a l'interior de la ciutat, fins llavors protegida per les muralles, els grecs la van saquejar i incendiar per venjar l'ultratge de Paris.
'La Ilíada'
Entre les evocacions de l'episodi troià, n'hi ha una que es destaca de totes les altres: 'La Ilíada' d'Homer. Aquest poeta, tal vegada cec, devia viure devers el segle VIII aC, quatre o cinc segles després de l'episodi que descriu, transmès de generació en generació pels rapsodes, que recitaven de memòria les gestes èpiques del passat grec. A més de 'La Ilíada', s'atribueix a Homer una altra obra mestra de la literatura universal: 'L'Odissea', que narra el viatge de retorn d'Ulisses, un dels capitosts de la guerra de Troia, a la seva pàtria Ítaca, on l'espera Penèlope, l'amada i pacient muller.
Font: Vilaweb
Menelao
Menelau aixeca el cos de Patrocle. Còpia d'un original grec, Piazza Della Signoria, Florència, ItàliaMenelau rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes. Estant casat amb la bella Helena, esclatà la Guerra de Troia després que el fill del rei Príam, Paris, la segrestà.
Rei d'Esparta i la Guerra de Troia
Els germans barons d'Helena es moriren (fets immortals i ascendits a l'Olimp) i ella fou nomenada hereva. En morir Tíndar, Helena i Menelau foren titulats reis d'Esparta.
Després d'un breu estada comercial a Troia, Menelau convidà al príncep troià Paris, fill de Príam, al seu regne. El jove seduí (o segrestà, segons les versions) la reina Helena i se l'endugé a Troia.
Menelau reclamà l'ajuda dels altres reis de Grècia per alliberar Helena i saquejar Troia. El seu germà Agamèmnon es posà al capdavant d'una nombrosa expedició grega que partí cap a Troia. En arribar, aconseguiren desembarcar i van construir un campament prop de la ciutat, on començaren un setge que durà deu anys. Menelau es distingí per la seva valentia en la batalla, fins i tot, recuperà el cos de Patrocle (mort per Hèctor) per entregar-lo a Aquil·les.
Al desè any, després de lliurar multitud de batalles, els grecs aconseguiren entrar a Troia (mitjançant l'estratagema del Cavall de Troia). Mentre les forces invasores mataven, cremaven i saquejaven la ciutat, Menelau anà directament a buscar la seva dona al palau del nou espòs Deífob (germà de Paris i casat amb Helena després de la mort d'aquest). A les portes del palau, Menelau i Deífob s'enfrontaren i, quan l'espartà estava a punt de caure sota l'espasa del troià, Helena apunyala per l'esquena a Deífob i el mata. Menelau, després de refer-se, desenvaina l'espasa per matar la dona però, en veure-la de nou, queda fascinat per la bellesa de la jove i la perdona.
Perdonats mútuament, marxaren de Troia en direcció Esparta però hagueren de passar vuit anys fins que hi arribessin, ja que els déus no els permetien tornar al seu país, per la vanidositat de Menelau. Per fi, Menelau i Helena van retornar a Esparta, on Menelau va prosperar i van tenir una filla junts anomenada Hermione.
Segons Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita del fill d'Odisseu, Telèmac, que cercava notícies sobre el seu pare, desaparegut des del final de la guerra de Troia.
Fou succeït pel seu fil il·legítim Megapentes, que segons Pausàdies, obligà Helena a exiliar-se a Rodes.
Font: Wikipedia
Apol.lo
Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn) és el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).
Durant la guerra de Troia
Apol·lo disparà fletxes infectades amb la pesta en el campament grec durant la guerra de Troia en resposta a l'insult d'Agamèmnon a Crises, un dels seus sacerdots la filla del qual, Criseida, havia estat segresgada. Apol·lo exigia la seva lliberació, i els aqueus (grecs) van acabar cedint-hi, provocant indirectament la fúria d'Aquil·les, que és el tema principal de la Ilíada (d'Homer).
Quan Diomedes va ferir Enees Apol·lo el rescatà. Primer Afrodita, la seva protectora mare, intentà rescatar Enees però Diomedes la va ferir també. Llavors Enees fou envoltat per un núvol creat per Apol·lo, qui el portà a Pèrgam, un lloc sagrat de Troia.
Apol·lo ajudà Paris a matar Aquil·les guiant la fletxa d'arc fins al taló d'ell. Una interpretació d'aquest motiu és que fou en venjança pel sacrilegi d'Aquil·les en matar Troilo, fill d'Apol·lo amb Hècuba, en el mateix altar del temple a ell dedicat.
Font: Wikipedia
Hècuba
La reina Hècuba o Hècabe (Hecuba o Hecabe (Ἑκάβη) era, segons la mitologia grega, filla de Dimes de Frígia i segona esposa del rei de Troia Príam, amb qui tingué, entre d'altres fills:
Hèctor, l'heroi mort a mans d'Aquil·les durant la Guerra de Troia
Paris, el fill perdut que provocà la Guerra
Deífob, marit d'Helena després de la mort de Paris
Helen
Pammon
Polites
Antiphos
Hipponous
Polidor, l'únic fill que se salvaria, vivint exiliat a Tràcia
Ilione
Creüsa
Laodice
Políxena, la traïdora d'Aquil·les
Cassandra, l'endivina
Després de la Guerra de Troia va ser feta esclava per Odisseu. Quan anaven a marxar, Hècuba va embogir, es va convertir en un gos rabiós i la van deixar abandonada en un bosc.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8cuba»
Príam
Príam(grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
La família de Príam
Era fill de Laomedont. El seu nom original fou Podarces, que després va canviar a Príam.
Va estar casat amb moltes dones, entre elles Arisbe, amb qui va tenir:
Èsac, l'hereu mort abans de la Guerra
Posteriorment es casà amb Hècuba, de qui tingué, entre d'altres:
Hèctor, l'heroi mort a mans d'Aquil·les durant la Guerra de Troia
Paris, el fill perdut que provocà la Guerra
Deífob, marit d'Helena després de la mort de Paris
Helen, esclau de Neoptòlem després de la guerra
Pammon
Polites
Antiphos
Hipponous
Polidor, exiliat a Tràcia
Ilione
Creusa, casada amb Enees
Laodice
Políxena, la traïdora d'Aquil·les
Cassandra, l'adivina
De la seva relació amb l'esclava Orynia, en va néixer Helios, amb la filla del rei dels lelegis, Laothoe, va tenir Licaó i Polidor, i amb la dama troiana Castianeira de Aesyme va tenir a Gorgythion.
Altres fills seus de diferentes dones foren: Melanippos, Philaemon, Hippothous, Glauca, Agathon, Chersidamas, Evàgores, Hippodamas, Mèstor, Atas, Doryclos, Driops, Bias, Chromios, Astygonos, Telestes, Evander, Cebriones, Mylios, Arkemakos, Llotosos, Echephron, Hyperion, Ascani, Democoon, Aretos, Deioptes, Clonios, Echemmon, Hipiokos, Aegeoneos, Lysithous, Polimedó, Medesicaste, Lysimache, Aristodeme, Càon i així fins a 50 fills i unes quantes filles.
Biografia
Fou coronat rei de Troia després de l'assassinat del seu pare Laomedont per part d'Hèracles.
Va demanar a Salamina el retorn de la seva germana Hesíone, segrestada per Hèracles i casada amb Telamó, fill d'Èac. La polis grega i la princesa es negaren als desitjos de Príam, qui envià el seu fill Paris a l'Esparta del rei Menelau en senyal d'aliança. Fou en aquesta trobada quan Paris conegué la reina Helena i marxaren junts cap a Troia.
Aquest fet desencadenà la Guerra de Troia, que acabaria amb la destrucció de la ciutat per part dels grecs. En el desè any de guerra, Príam va veure morir el seu fill Hèctor a mans d'Aquil·les a qui anà a demanar-li el cos.
Durant el saqueig de Troia, el rei Príam va morir a mans de Neoptòlem, fill d'Aquil·les.
Font: Wikipedia
Paris
Segons la mitologia grega, Paris fou un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia al segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau, qui dirigí una expedició contra Troia per tal de recuperar-la.
Naixement
La reina de Troia Hècuba estava embarassada. Una nit somià que el nin que esperava es convertia en un incendi. Consultaren un oracle i aquest contestà que el fill que tindrien seria la perdició de Troia. El rei Príam no tenia valor per matar-lo i ordenà a un pastor que l'abandonés al mont Ida. Al cap d'uns dies, el pastor passà per allà i veié el nin viu, encara, se'n penedí i l'adoptà com a fill seu.
Infància i adolescència
Cresqué robust, formós, intel·ligent, i s'enamorà d'una nimfa anomenada Enone amb qui es casà i amb qui tingué un nen: Còrit
Al cap d'un temps, Hermes el proposà com a àrbitre per decidir sobre la bellesa de les deesses; Eris, la discòrdia, l'única no convidada a les noces de Peleu i Tetis, havia llençat una poma d'or "destinada a la més bella". Zeus es negà a donar aquest títol a cap de les aspirants: Hera, Atena, i Afrodita, per la qual cosa demanaren a Paris, príncep de Troia, que decidís. Per subornar-lo Hera li oferí ser un governant poderós, Atena fama militar, i Afrodita li prometé la dona més formosa de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta.
Paris de Troia
L'endemà, Paris anà per primer cop a Troia i es feu famós als jocs, per la qual cosa el rei Príam el reconegué i recobrà la seva família real, tot abandonant la seva esposa Enone i el seu fill Còrit al Mont Ida.
Per aquells dies, el rei d'Esparta Menelau féu una visita amistosa a Troia i convidà Príam a visitar la seva ciutat. El rei envià enlloc seu a Paris. Arribà amb un gran vaixell i fou rebut com un rei. Donà les atencions i paraules més afectuoses a Helena. Passat un temps, Menelau va haver de marxar a Creta als funerals del seu pare Atreu, la qual cosa fou aprofitada per guanyar l'amor d'Helena, la qual abjurà de la seva pàtria i l'acompanyà a Troia.
Durant el retorn, es van amagar de Menelau durant uns mesos a Xipre. Des d'allí, Paris va participar en l'expedició de saqueig contra Sidó a Palestina. En arribar a Troia, Príam acceptà Helena per jove però Cassandra i Heleno, fills seus i germans de Paris, escamparen el temor de la destrucció de la ciutat entre tots els habitants.
Ofès, Menelau partí amb els aqueus a fer la guerra a Troia. Paris lluità de forma covarda i fou ajudat diferents vegades per Afrodita. Va matar Aquil·les per darrere en clavar-li una fletxa al taló dret durant una cerimònia a Apol·lo.
Mort de Paris
El poeta Quintus d'Esmirna a la seva obra Posthomèriques (al Llibre X, pàgs 259-489) relata com en el novè any de la guerra de Troia el príncep Paris fou ferit per una fletxa emmetzinada que li llençà Filoctetes. Paris anà a visitar Enone tot pregant-li que li salvés la vida amb alguna planta medicinal però aquesta, enutjada per l'abandonament d'uns anys abans, va negar-li l'ajuda.
Aleshores Paris tornà al costat d'Helena, que, encara enamorada, intentà curar-lo; malgrat això morí en pocs dies. Fou enterrat a Troia amb Enone, que se suïcidà de tristesa al cap de poc temps.
Font: Wikipedia
Helena
Segons la mitologia grega, Helena, més coneguda com Helena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa. El seu rapte per Paris provocà la Guerra de Troia.
Naixement
Zeus es disfressà de cigne i seduí Leda, que aquella mateixa nit tingué relacions amb el seu marit Tíndar d'Esparta. Poc després Leda va pondre dos ous: d'un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.
Una altra versió diu, segons una antiga llegenda, que Zeus anava per l'Olimp quan es va topar amb la deessa de l'enveja, Nèmesi, es va transformar en cigne i la va seduir. La deessa va pondre un ou però l'abandonà en un bosc prop d'Esparta. Un pastor el va trobar i el va portar a la reina Leda, que el va cuidar i en va adoptar el nadó que en va sortir: Helena. En veure la bellesa de la nou-nata, Zeus va crear la constel·lació del Cigne al firmament.
Infància
Ja de ben petita es féu coneguda per ser una nena molt formosa. Un dia estava al temple d'Esparta dedicat a Àrtemis, quan van entrar Teseu i Pirítoo i la van segrestar. Se la van jugar a sorts i va tocar a Teseu.
El jove se la va endur a Atenes, però els ciutadans no van permetre-li entrar amb la bella espartana -doncs temien una guerra- i Teseu va portar-la amb la seva mare Etra. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d'Helena, Càstor i Pòl·lux, la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Helena a Esparta i també a Troia.
Helena d'Esparta
Quan va créixer, Helena tenia molts pretendents d'entre els reis i prínceps de Grècia:
Diomedes d'Argos
Idomeneu de Creta
Cínires de Xipre
Menelau de Micenes
Patrocle de Ftia
Palamedes d'Eubea
Àjax de Salamina
Teucre l'Arquer de Salamina
Odisseu d'Ítaca
El seu padrastre Tíndar, no es volia decidir per ningú, ja que pensava que podria provocar conflictes entre les diferents ciutats gregues. Finalment, la va casar amb Menelau, príncep de Micenes que vivia exiliat a Esparta, i tots els altres guerrers van jurar protegir la nova parella. Poc després, moririen els germans mascles d'Helena, i Menelau i Helena van esdevenir reis d'Esparta.
El seu marit Menelau, va viatjar fins a Troia en visita diplomàtica. Allà, va convidar Paris, fill del rei Príam, a visitar el seu regne. Paris s'estigué uns dies a Esparta, fins que Menelau hagué de marxar a Xipre als funerals del seu pare. Aleshores el jove príncep troià segrestà (o seduí, segons les versions) Helena.
Helena de Troia
Helena entre Menelau i Afrodita. Detall d'un vas àtic amb figures vermelles d'entre el 450 i el 440 aC.Després de la fugida dels dos joves a Troia, les negociacions de Menelau perquè la seva esposa tornés foren infructuoses, per la qual cosa va demanar ajuda a la resta de prínceps grecs que havien jurat defensar-la.
Durant la Guerra de Troia, va veure morir el seu nou espòs a les seves mans, degut a ferides de guerra. En morir Paris, Príam la féu casar-se amb el seu cunyat Deífob a contracor. Quan els grecs aconseguiren entrar a Troia, Helena estava al palau del seu espòs. Aquest va sortir a defensar-se, topant-se amb Menelau. Quan Deífob estava a punt de matar el rei d'Esparta, Helena va assassinar Deífob per l'esquena, guanyant-se el perdó de Menelau.
Reina d'Esparta
En finir la Guerra de Troia, passaren divuit anys viatjant pel Mediterrani i Egipte fins que els déus els permeteren tornar a Esparta. Menelau i Helena tingueren una filla: Hermione a qui Helena abandonà quan tenia nou anys.
Segons L'Odissea d'Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita de Telèmac, que cercava notícies sobre el seu pare Odisseu, que estava desaparegut des del final de la guerra de Troia.
Pausàdies afirmava que, després de la mort de Menelau, el seu fill il·legítim Megapentes ocupà el tron i Helena fou deportada a Rodes. Allà, la reina Polixo, gelosa, la féu penjar a la forca.
Font: Wikipedia
Hèctor
En la mitologia grega, Hèctor era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar a la Guerra de Troia. La seva esposa era Andròmaca i els seus pares Príam i Hècuba.
Els primers anys de la guerra, Aquil·les va matar el seu sogre i set dels seus cunyats. Un dia va rebre una carta de l'heroi grec on li demanava la mà de la seva germana Políxena. Hèctor la hi concedí a canvi de traicionar els seus però Aquil·les refusà l'oferiment.
Durant una batalla, Hèctor va matar en Patrocle, l'amic i amant d'Aquil·les, i per això, aquest va matar en Hèctor. Com a venjança, el seu germà petit, Paris, va matar a Aquil·les disparant-li al taló, que era l'única part del cos en la que Aquil·les no era immortal.
Font: Vikipedia
Pàtrocle
Patrocle, segons la mitologia grega, (en grec, Πάτροκλος Pátroklos -Glòria del pare-) era fill del tità Meneci i el millor amic (o, depenent de les versions, amant) de l'heroi Aquil·les. La seva participació en la Guerra de Troia és esmentada en el poema la Ilíada d'Homer.
El seu pare Meneci, un argonauta durant la seva juventut, es va casar diverses vegades. Això fa que la identitat de la mare de Patrocle variï segons les versions:
Pseudo-Apol·lodor el fa fill de Periopis (filla de Feres) o de Polimel·la (filla de Peleu) o d'Estenel·la (germana d'Acastos).
Gai Juli Higini esmenta un Filomel·la (probablement filla del rei d'Atenes Pandió I)
Quan era encara un nen, Patrocle va matar el seu amic Clisonimus en una discussió.
Ell i el seu pare van haver de marxar a l'exili per evitar un enfrontament entre les dues famílies i es van refugiar al palau del rei Peleu de Ftia. Allà, Patrocle es féu amic inseparable del fill del rei, el príncep Aquil·les. En fer-se una mica més grans, foren enviats a Quiró, qui els ensenyà les arts de la guerra i de les lletres.
Patrocle fou un dels pretendents de la princesa Helena d'Esparta i quan aquesta fou entregada al príncep Menelau de Micenes, Patrocle i la resta de pretendents juraren defensar la parella. Poc després, Patrocle va matar Las (fundador de la ciutat homònima, al Peloponès) en un duel que, en algunes versions, s'atribueix a Aquil·les. Nou anys més tard, Menelau i el seu germà Agamèmnon li van demanar que s'unís a ells per retornar la reina Helena a Esparta, ja que havia estat segrestada per Paris de Troia, i de passada saquejar la ciutat troiana.
En un primer moment, el seu amic Aquil·les es negà a anar a Troia, així que Patrocle es posà al capdavant de l'exèrcit de Ftia, els mirmidons, i anà a guerrejar. Aconseguí ben aviat fama de guerrer valent i va matar a diversos caps troians com Sarpedó (fill de Zeus) o Cebriones (fill de Príam). Amb l'arribada d'Aquil·les a la regió de la Troade, la parella es féu inseparable i imbatible.
Durant l'últim any de guerra, Aquil·les s'enfadà amb Agamèmnon i es negava a lluitar fins que aquest li demanés perdó. Veient que els troians estaven a punt d'aniquilar els grecs, Patrocle li demanà l'armadura a Aquil·les per donar moral als seus. Durant la batalla, Patrocle es topà amb el príncep de Troia i comandant de l'exèrcit Hèctor qui l'assassinà sense contemplacions, pensant-se que es tractava d'Aquil·les.
Aquest, en assabentar-se de la notícia, retà a un duel Hèctor i el matà. No content amb això, va lligar el cos de l'assassí del seu amic pels peus al seu carro i l'arrossegà al voltant de Troia. Aquil·les va organitzar uns jocs en honor de Patrocle (descrits en la Ilíada i considerats un dels relats més antics de la humanitat sobre esports) i, davant de la pira funerària, va fer-hi sacrificar cavalls, gossos i dotze troians captius.
Quan fou mort Aquil·les, les seves cendres foren dipositades juntament amb les de Patrocle i la nimfa Tetis les transportà a l'Illa de les Serps. En l'Odissea, Aquil·les i Patrocle s'apareixen a Odisseu quan aquest viatja a l'Hades.
La relació d'Aquil·les i Patrocle ha portat molta polèmica al llarg de la història; amants o amics? Ni els mateixos grecs de l'antiguitat es posaven d'acord ja que en la Ilíada no queda clar, així personatges tant coneguts com Plató, Èsquil, Xenofont o Sòcrates hi havien dit la seva.
Font: Wikipedia
Briseida
En la mitologia grega Briseida (en grec Βρισηίς, Brisēis) és una vídua troiana que va ser raptada durant la Guerra de Troia per Aquil·les després de la mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines de Lirnessos.
Després que un oracle obligués a Agamèmnon a renunciar a Criseida, una dona que havia capturat, el rei va ordenar als seus heralds Taltibi i Erirates que prenguessin Briseida a Aquil·les com a compensació. Aquil·les es va ofendre per aquest i, com resultat, es va retirar de la batalla, a la qual no tornaria fins a la mort de Patrocle. La retirada d'Aquil·les a la seva tenda és el primer esdeveniment de la Ilíada d'Homer. Després de la tornada d'Aquil·les a la batalla, Agamèmnon li va retornar Briseida.
Font: Wikipedia
Agamèmnon
Ἀγαμέμνων, llatí Agamemnon) fou el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar a la guerra de Troia, esdevenint un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat. Se l'anomena rei d'Argos o "rei de Micenes", capital del regne. Estava casat amb Clitemnestra i tenia quatre fills (Orestes, Ifigènia, Crisòtemis i Electra).
Com a germà de Menelau, que va ser abandonat per Helena, no va trigar a reunir un poderós exèrcit; primer va viatjar amb Palamedes cap a Ítaca, on va convèncer a Odisseu que s'unís a l'empresa. També va enviar missatgers a Xipre, on el rei Cinires li havia promès cinquanta vaixells de guerra. Enlloc d'això, però, el rei va enviar-li un vaixell de veritat i quaranta-nou de joguina.
Abans de sortir amb les naus cap a l'Hel·lespont (la platja de Troia), va veure castigada la seva gosadia quan dies abans va matar un cérvol de la mare Àrtemis tot blasfemant que ni ella mateixa ho hauria fet millor. La deessa, enutjada, li ho va fer pagar amb la vida de la seva filla Ifigènia. Agamèmnon va trobar just el tracte i no va dubtar en sacrificar ell mateix a la seva filla per aconseguir el vent propici per creuar el mar Egeu.
Just abans de marxar cap a Troia, Agamèmnon va consultar un oracle que li va dir:
"Agamèmnon no morirà ni dins ni fora d'un palau
ni en aigua ni a terra
ni vestit ni despullat
ni menjat ni afamat"
Un cop a Troia va passar deu llargs anys éssent un dels millors guerrers però sobretot un gran estadista, encara que va tenir baralles amb molts dels seus "subordinats", amb Aquil·les especialment.
En acabar la guerra i recuperar Helena el seu germà, va tornar cap a Micenes on l'esperava la seva esposa, Clitemnestra i el seu amant Egist. En arribar a casa seva, es va prendre un bany al jardí. Quan va treure un peu, la seva dona li va donar una poma i li va llençar una xarxa de pescar a sobre. Aleshores, Egist va matar-lo amb l'espasa i després, Clitemnestra va tallar-li el cap.
S'havia acomplert la profecia: ni dins ni fora d'un palau (estava al jardí de palau); ni en aigua ni a terra (tenia un peu fora la banyera); ni vestit ni despullat (la xarxa li cobria el cos, però no és un vestit); ni menjat ni afamat (s'estava acostant una poma a la boca en el moment de la mort).
Als descendents d'Agamèmnon, se'ls anomena Agammenònides.
Font: Wikipedia
Ulisses
En la mitologia grega, Odisseu (Odysseus ̓Οδυσσεύς) era un heroi, rei de Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. És l'heroi de l'Odissea de l'escriptor grec Homer i un dels personatges principals de la Ilíada, del mateix autor. En la mitologia romana se'l coneix com a Ulisses.
Quan es reclutaven homes per anar a Troia, Agamèmnon i Palamedes van anar-lo a buscar però ell no volgué acompanyar-los. Finalment, després d'una argúcia amb el seu fill Telèmac, fou obligat a anar a la guerra de Troia amb les seves tropes.
Va participar a la guerra lluitant amb els aqueus i contra els troians. Va acompanyar Aquil·les en diferents expedicions a ciutats veïnes de Troia. Durant el setge, va enemistar-se fortament amb Palamedes d'Eubea, l'altre geni de l'expedició. Odisseu va inventar-se una treta amb la qual es va acusar de traïció a Palamedes i fou executat. També es va barallar amb el Gran Àjax per l'armadura d'Aquil·les.
Cap al final de la guerra, se li va acudir l'estratègia que finalment donaria la victòria als aqueus. Aquesta consistia en construir un enorme cavall de fusta buit per dins. A l'interior del cavall s'hi van amagar uns quants guerrers aqueus i es va deixar a les portes de Troia. Mentrestant, els aqueus anunciaven que desistien de prendre Troia i simulaven la seva partida. Un cop els aqueus van haver marxat, els troians, sense sospitar l'engany, van entrar el cavall a la ciutat. A la nit, els guerrers aqueus van sortir de l'interior del cavall i van obrir les portes de la ciutat. Al mateix moment, l'exèrcit aqueu va tornar i la ciutat va ser presa.
Però el mite pel qual és més conegut Odisseu és el seu llarg viatge de tornada a casa un cop acabada la Guerra de Troia. Aquest viatge va durar vint anys i va estar ple de perills i aventures. Existeixen dues versions del seu final:
la versió més antiga conta que en els seus intents de tornar a seva illa d'Ítaca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En arribar a Ítaca, la seva dona Penèlope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Etòlia disgustat fins que, al cap de deu anys més, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill Telèmac el va confondre amb un pirata i el va matar.
La segona versió és la història narrada per Homer en el seu poema èpic de L'Odissea: Durant el viatge, va ser castigat per Posidó per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver de passar moltes altres aventures marines però finalment va poder arribar a Ítaca.
Font: Wikipedia.
Aquil.les
Aquil·les, baix relleu (c. 240 dC)Aquil·les o Aquil·leu és un dels herois més coneguts de la mitologia grega, va participar en la Guerra de Troia i és un dels personatges principals de la Ilíada d'Homer.
Infància i adolescència
Fill de la deessa Tetis i del mortal Peleu, rei de Ftia. Tetis, com tots els déus, era immortal i volia que els seus fills també ho fossin. Però, al tenir un pare mortal, això no era possible.
La versió més coneguda diu que Tetis va submergir al seu fill a les aigües del riu Estígia, que tenien la propietat de concedir la immortalitat als qui s'hi banyaven. Però mentre el submergia, Tetis va haver d'agafar el nen pel taló dret i aquesta va ser la única part del cos que no es va mullar i per tant va quedar vulnerable.
Una altra versió explica que Tetis els aplicava un tractament màgic que consistia en submergir-los en ambrosia durant el dia i purificar-los durant la nit. D'aquesta manera Tetis ja havia matat als seus sis primers fills, que no sobrevivien al tractament. Peleu no tenia coneixement de les activitats de la seva dona però com que ja començava a sospitar, en néixer Aquil·les la va espiar i va ser a temps d'aturar-la. La interrupció del ritual va fer que l'os del peu dret del nen quedés cremat. Això ho va arreglar Quiró, el famós centaure expert en medicina, que li va substituir l'os cremat pel del gegant Damis, que en vida havia estat un veloç corredor. Això explicaria la rapidesa d'Aquil·les.
Després d'aquest incident Tetis i Peleu s'haurien separat i cap dels dos es va voler ocupar del nen o sigui que al final l'educador d'Aquil·les va ser Quiró. Quiró el va instruir molt bé, tant físicament com intelectualment i va ser qui li va donar el nom d'Aquil·les (ja que fins al moment el seu nom era Ligiró).
Quan Aquil·les ja era un adolescent es va traslladar a la cort del seu pare, a Ftia i allà va conèixer a Patrocle, que a partir de llavors seria el seu millor amic durant tota la vida.
La Guerra de Troia
La part més coneguda de la vida d'Aquil·les és la que té a veure amb la seva participació en la Guerra de Troia. Sobretot pel relat que ens en va deixar Homer en la seva obra la Ilíada.
Abans de començar la Guerra de Troia, Tetis ja sabia que Aquil·les moriria durant el transcurs de la mateixa. Per això el va enviar a la cort del rei Licomedes on s'amagà fent-se passar per dona amb el nom de Pirra. Durant la seva estança es va casar secretament amb la princesa Deidamia qui li va donar un fill anomenat Neoptòlem. Després de nou anys, els aqueus van assabentar-se que no podrien prendre Troia si Aquil·les no participava a la guerra; o sigui que Odisseu va anar a buscar-lo a l'illa d'Esciros, on vivia disfressat de noia amb les filles del rei. En arribar va oferir-los joies i una espasa; totes les noies va córrer cap a les joies excepte una, que es va quedar mirant l'espasa. D'aquesta manera, Odisseu va reconèixer Aquil·les i el féu acompanyar cap a Troade.
Una altra versió diu que Aquil·les va desobeir als seus pares i va decidir anar a Troia sabent que moriria, perquè preferia morir lluitant a no lluitar.
Com que durant els primers nou anys de guerra no va passar res destacable, una versió o l'altra no té massa importància. La qüestió és que al final Aquil·les es va dirigir cap a Troia juntament amb la seva tropa de mirmídons.
Aquil·les en la Ilíada
La Ilíada explica els fets del desè i últim any de guerra. Homer presenta Aqui·les com l'heroi perfecte. És el més valent, el més fort i el més ràpid de tots els guerrers aqueus i troians. La participació d'Aquil·les és fonamental ja que és l'únic que pot contenir els atacs troians.
Homer comença explicant que s'havia estès entre els grecs una terrible epidèmia de pesta. El causant és Apol·lo que està enfadat perquè Agamèmnon ha raptat a Criseida, la filla de Crises, sacerdot del déu. Els aqueus, encapçalats per Aquil·les, obliguen a Agamèmnon a tornar la noia al seu pare. Però Agamèmnon decideix venjar-se agafant a Briseida, la concubina d'Aquil·les. L'heroi intenta primer matar a Agamèmnon però Atena el calma i el fa desistir de la idea. Llavors Aquil·les proclama que no lluitarà més si el rei no li torna a Briseida.
A més, durant una visita al temple neutral d'Apol·lo, s'enamora de la filla de Príam Políxena i demana la mà de la jove a Hèctor. Aquest la hi concedeix a canvi de traicionar els grecs, però Aquil·les s'hi nega.
Tetis demana a Zeus que concedeixi la victòria als troians, així quedarà clar que els aqueus sense Aquil·les no són res i l'honor del seu fill quedarà ben alt. Zeus així ho fa i els aqueus comencen a perdre batalla rere batalla. Al final, Agamèmnon controla el seu orgull i accedeix a suplicar a l'heroi que torni a lluitar. Però Aquil·les encara no cedeix. Mentrestant, el troià Hèctor s'acosta als vaixells i Patrocle, vestit amb l'armadura d'Aquil·les, surt a desafiar-lo. Hèctor, que és el millor dels guerrers troians, dóna mort a Patrocle.
Llavors Aquil·les s'hi repensa, es reconcilia amb Agamèmnon i decideix tornar al camp de batalla. Enfadat per la mort del seu amic, lluita amb més fúria que mai, matant a molts enemics fins que només Hèctor gosa plantar-li cara. Llavors Zeus ordena a Apol·lo que abandoni a Hèctor mentre que Atena continua ajudant a Aquil·les. La lluita és ferotge però finalment Aquil·les aconsegueix matar al seu enemic.
Després de matar-lo, Aquil·les lliga el cadàver d'Hèctor al seu carro i l'arrossega al voltant de les muralles de Troia durant 12 dies, en venjança per la mort de Patrocle. Això no agrada gens als déus que demanen a Tetis que convenci al seu fill perquè pari. Finalment, Aqui·les torna el cos sense vida d'Hèctor al seu pare Príam. I així acaba la participació d'Aquil·les en la Ilíada.
La mort d'Aquil·les
A pesar de la mort d'Hèctor, principal heroi troià, la guerra va continuar. Aquil·les també va continuar lluitant i matant molts enemics. Una llegenda conta que Pentesilea, reina de les amazones, que havia acudit a ajudar els troians, es va enfrontar amb Aquil·les i aquest la va matar. Un cop morta, Aquil·les se'n va enamorar, però llavors ja era massa tard. L'última victòria de l'heroi va ser davant de Mèmnon d'Etiòpia.
Aquella mateixa nit, Aquil·les es troba amb Políxena i tenen una nit d'amor al temple d'Apol·lo. Políxena va dir-li al seu germà Paris quin era el punt feble (que Aquil·les li havia dit) i aquest va disparar una fletxa a Aquil·les que la hi va clavar al taló dret i el va ferir mortalment. Segons certes versions, la fletxa hauria estat dirigida per Apol·lo, o fins i tot disparada pel mateix déu.
En honor d'Aquil·les, els aqueus van celebrar uns grans funerals i van construir un enorme túmul a la platja de Troia. Però Tetis es va emportar el seu fill a la Illa Blanca i allà el va fer immortal.
Font: Wikipedia®
La Guerra de Troia fons d'inspiració de creacció artística
Al videoclìp amb imatges de la pel.licula podem sentir una canço del grup espanyol de rock Mago de Oz.
Les causes de la guerra
A mitjans de segle XIII a. C., Troia, era una ciutat en expansió d'Àsia Menor, en l'actual Turquia. Va ser arrasada per una coalició de pobles procedents de Grècia. La guerra de Troia és un episodi mític fonamental que enfronta per primera vegada a Europa i Àsia. Per als grecs va significar la primera ocasió de prendre consciència de la seva unitat com poble, a pesar de la seva disgregació política.
La causa real de l'atac grec a Troia sembla ser el fet que Troia fes pagar peatge als vaixells que es dirigirien als regnes que vorejaven l'actual Mar Negre, pel que els grecs es van aliar per a suprimir tal impost.
La causa mítica de la guerra cal buscar-la en l'episodi del judici de Paris. En les noces de Tetis i Barallo, Eris (la Discòrdia), al no haver estat convidada a la cerimònia, va llançar entre les deesses una poma amb una inscripció que deia: «DWRON THI KALLISTHI». Només Hera, Atenea i Afrodita es van disputar el premi; Zeus, espòs de la primera i pare de les altres dues, no va voler intervenir i va enviar a Hermes amb les tres deesses a veure al troià Paris. Les deesses van intentar subornar al jove: Hera, amb la sobirania sobre Àsia; Atenea, amb el poder de la guerra, i Afrodita amb l'amor d'Helena, la dona més bella de Grècia. Paris va acceptar aquest últim oferiment i va emetre el seu veredicte a favor d'Afrodita.
Durant una estada de Paris en *Esparta, en la cort de Menelao, espòs d'Helena, Afrodita va intervenir per a complir la promesa feta a Paris: va infondre en Helena i Paris uneixi mútua passió que va provocar el rapte d'Helena, transportada per Paris a Troia. Menelao i els antics pretendents de la princesa, obligats per un jurament, van organitzar l'expedició de rescat de l'esposa, el que va donar lloc a la guerra de Troia.
Quan va succeïr la guerra de Troia?
Els grecs antics creien que els fets narrats per Homer eren essencialment certs (situaven la guerra als segles XIII o XII abans de Crist, coincidint amb la caiguda de l'imperi hittita; així les dates proposades del final de la guerra eren 1184 aC -segons Eratòstenes-, 1208 aC -anotat al marbre de Paros- o 1250 aC -segons Heròdot-) i ubicaven Troia a la riba dels Dardanels en el que és actualment el nord-oest de Turquia.
Cronologia de la història de la Grècia Antiga
Vols volar fins l'antiga Troia ?
Per fer aquest viatge virtual has de tenir instal.lat el programa gratuit Google Earth
Seguidament descarregat aquest arxiu i vola fins les muralles de la antiga ciutat de Troia
La Guerra de Troia en la història
La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus (és a dir, grecs) contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia. La guerra és un dels esdeveniments més destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes èpics dels quals només dos, la Ilíada i l' Odissea d'Homer, es conserven sencers. La Ilíada descriu un episodi ja avançada la guerra, i l'Odissea explica el viatge de retorn a casa d'un dels líders grecs. Més tard, poetes grecs posteriors van escriure d'altres parts de la història, i també el poeta romà Virgili en la seva Eneida.
Els grecs antics creien que els fets narrats per Homer eren essencialment certs (situaven la guerra als segles XIII o XII abans de Crist, coincidint amb la caiguda de l'imperi hittita; així les dates proposades del final de la guerra eren 1184 aC -segons Eratòstenes-, 1208 aC -anotat al marbre de Paros- o 1250 aC -segons Heròdot-) i ubicaven Troia a la riba dels Dardanels en el que és actualment el nord-oest de Turquia.
En temps moderns, tant la guerra com la ciutat van passar a ser considerats mitològics. Però al 1870, l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va realitzar unes excavacions trobant unes runes que molts arqueòlegs coincideixen a identificar amb la ciutat de Troia. Tanmateix, no hi ha cap certesa de que la Troia d'Homer existís, ni molt menys que els fets narrats al cicle de la Guerra de Troia siguin verídics.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
