Pàtrocle

Patrocle, segons la mitologia grega, (en grec, Πάτροκλος Pátroklos -Glòria del pare-) era fill del tità Meneci i el millor amic (o, depenent de les versions, amant) de l'heroi Aquil·les. La seva participació en la Guerra de Troia és esmentada en el poema la Ilíada d'Homer.

El seu pare Meneci, un argonauta durant la seva juventut, es va casar diverses vegades. Això fa que la identitat de la mare de Patrocle variï segons les versions:

Pseudo-Apol·lodor el fa fill de Periopis (filla de Feres) o de Polimel·la (filla de Peleu) o d'Estenel·la (germana d'Acastos).

Gai Juli Higini esmenta un Filomel·la (probablement filla del rei d'Atenes Pandió I)
Quan era encara un nen, Patrocle va matar el seu amic Clisonimus en una discussió.

Ell i el seu pare van haver de marxar a l'exili per evitar un enfrontament entre les dues famílies i es van refugiar al palau del rei Peleu de Ftia. Allà, Patrocle es féu amic inseparable del fill del rei, el príncep Aquil·les. En fer-se una mica més grans, foren enviats a Quiró, qui els ensenyà les arts de la guerra i de les lletres.

Patrocle fou un dels pretendents de la princesa Helena d'Esparta i quan aquesta fou entregada al príncep Menelau de Micenes, Patrocle i la resta de pretendents juraren defensar la parella. Poc després, Patrocle va matar Las (fundador de la ciutat homònima, al Peloponès) en un duel que, en algunes versions, s'atribueix a Aquil·les. Nou anys més tard, Menelau i el seu germà Agamèmnon li van demanar que s'unís a ells per retornar la reina Helena a Esparta, ja que havia estat segrestada per Paris de Troia, i de passada saquejar la ciutat troiana.

En un primer moment, el seu amic Aquil·les es negà a anar a Troia, així que Patrocle es posà al capdavant de l'exèrcit de Ftia, els mirmidons, i anà a guerrejar. Aconseguí ben aviat fama de guerrer valent i va matar a diversos caps troians com Sarpedó (fill de Zeus) o Cebriones (fill de Príam). Amb l'arribada d'Aquil·les a la regió de la Troade, la parella es féu inseparable i imbatible.

Durant l'últim any de guerra, Aquil·les s'enfadà amb Agamèmnon i es negava a lluitar fins que aquest li demanés perdó. Veient que els troians estaven a punt d'aniquilar els grecs, Patrocle li demanà l'armadura a Aquil·les per donar moral als seus. Durant la batalla, Patrocle es topà amb el príncep de Troia i comandant de l'exèrcit Hèctor qui l'assassinà sense contemplacions, pensant-se que es tractava d'Aquil·les.

Aquest, en assabentar-se de la notícia, retà a un duel Hèctor i el matà. No content amb això, va lligar el cos de l'assassí del seu amic pels peus al seu carro i l'arrossegà al voltant de Troia. Aquil·les va organitzar uns jocs en honor de Patrocle (descrits en la Ilíada i considerats un dels relats més antics de la humanitat sobre esports) i, davant de la pira funerària, va fer-hi sacrificar cavalls, gossos i dotze troians captius.

Quan fou mort Aquil·les, les seves cendres foren dipositades juntament amb les de Patrocle i la nimfa Tetis les transportà a l'Illa de les Serps. En l'Odissea, Aquil·les i Patrocle s'apareixen a Odisseu quan aquest viatja a l'Hades.

La relació d'Aquil·les i Patrocle ha portat molta polèmica al llarg de la història; amants o amics? Ni els mateixos grecs de l'antiguitat es posaven d'acord ja que en la Ilíada no queda clar, així personatges tant coneguts com Plató, Èsquil, Xenofont o Sòcrates hi havien dit la seva.

Font: Wikipedia